Recuperar l’ofici
Economia, en origen (del grec oikonomia), vol dir tenir cura de la casa.
L’economia convencional sovint ha tractat la casa com una mina: n’ha extret més valor del que ha retornat als sistemes vius que la sostenen.
La resposta de les últimes dècades ha estat aprendre a reduir el dany, aprendre a sostenir. Avui, l’economia regenerativa fa un pas més enllà i recupera l’ofici sencer: tenir cura de la casa i crear les condicions perquè guanyi vitalitat, amb comunitats més vives i capaces, economies locals més robustes, ecosistemes més sans.
Un paraigua ampli. Hi té cabuda qualsevol entitat (professionals, empreses, comunitats o institucions) compromesa a generar un impacte positiu en el territori, les persones i els ecosistemes amb qui es relaciona.
Quatre nivells de treball, una direcció
Tota organització fa feina de quatre nivells. Els dos primers (operar i mantenir) sostenen allò que ja existeix; els dos següents (millorar i regenerar) despleguen allò que pot arribar a ser. El quart, regenerar, dona direcció als altres tres.
Un mateix obrador de pa il·lustra els quatre nivells:
Existència — sostenir allò que ja hi ha
Operar
Fer bé la feina de cada dia: eficiència, menys consums, menys costos.
L’obrador ajusta el forn i estalvia energia.
Mantenir
Sostenir allò que funciona enmig dels sotracs: resiliència i continuïtat.
Assegura el relleu i aguanta un any difícil.
Potencial — desplegar el que pot ser
Millorar
Fer créixer la capacitat de crear valor de les persones i els sistemes.
Forma l’equip i millora el pa.
Regenerar
Activar el potencial del conjunt: organització i territori evolucionen junts.
Compra gra de la comarca, recupera varietats locals i torna vida al carrer.
Totes les organitzacions treballen als quatre nivells alhora; la qüestió és quin d’ells dona sentit i direcció als altres.
Font: marc dels nivells de treball de Charles Krone · fig. B.2 de Regenerative Development and Design (Mang i Haggard, Regenesis, Wiley 2016).
Tres cercles que s’alimenten
Tot projecte viu dins d’un lloc: el sistema viu amb què es relaciona cada dia (un barri o una comarca, però també una comunitat professional o un àmbit de coneixement) que forma part, al seu torn, d’un conjunt més ampli. Un projecte desplega el seu potencial quan ajuda el lloc que l’acull a fer la contribució que només aquell lloc pot fer al conjunt més ampli; i el lloc, en créixer, retorna vitalitat al projecte.
Per exemple, l’obrador de pa que compra el gra de la comarca ajuda la comarca a ser forta en allò que fa bé; i com més forta és, millor li va a l’obrador. O una cooperativa que fa programari lliure per a tot el món: el seu lloc és la comunitat que el fa servir i el millora, i com més capaç és aquesta comunitat, més lluny arriba el programari.
La relació flueix en tots dos sentits: la salut de cada nivell alimenta la dels altres.
Les quatre premisses per treballar de manera regenerativa
El desenvolupament regeneratiu, la pràctica formulada per l’Institut Regenesis i estesa arreu del món els darrers trenta anys, ordena la feina amb aquestes quatre premisses.
Tot projecte parteix del potencial que guarda el lloc que l’acull. Un projecte hereta la història, la gent i les dinàmiques del lloc on està immers: és el que fa que dos projectes comparables donin resultats diferents segons on arrelin, i que un mateix lloc obri camins diferents segons la singularitat que hi aporta cada iniciativa. Per això la primera feina, sempre, és entendre a fons el lloc on treballarem i llegir-hi què hi vol néixer.
En la pràctica Abans de dissenyar res, escolta el teu entorn: què hi ha, què hi falta, què pot donar. I canvia la pregunta de partida: "què podríem arribar a ser?" obre més camins que "què falla?".
L’objectiu d’un projecte regeneratiu és crear capacitat regenerativa i deixar-la arrelada al territori: persones, vincles i sabers que segueixin fent la seva feina quan el projecte s’acaba. I la capacitat més valuosa és la que fa créixer allò que cada organització i cada territori poden aportar com ningú: la seva contribució única al conjunt.
En la pràctica Fes la llista d’allò que la teva organització fa com ningú, posa-la al servei del territori, i mesura l’èxit també així: quan el projecte acabi, quantes coses noves sabrà fer la gent que hi ha participat i quins vincles hi quedaran?
Es regenera passant de constructor a jardiner: acompanyant processos vius més que dirigint-los, dins d’un espai on la gent se sent part d’allò que es fa, hi crea i se’n fa responsable. La regeneració avança amb mutualisme: aliances entre parts diverses (qui proveeix i qui compra, el veïnat, les institucions) que s’enforteixen mútuament al voltant d’un propòsit compartit i que uneixen projecte, comunitat i lloc com a cocreadors: és la intercooperació, portada a l’escala del territori. Dins d’aquest espai de cura, la diversitat i el desacord esdevenen actius.
En la pràctica Pregunta’t qui més hauria de seure a la taula; i en cada acord, mira que totes les parts hi guanyin —també el lloc.
Tot sistema viu porta a dins la possibilitat de passar a nivells nous d’ordre i complexitat: aquesta és la direcció, l’estrella que diu on vas i per què, i el punt de referència on tornes quan les coses es torcen. Cada lloc demana una contribució pròpia, la seva vocació, i apuntar-hi és el que dona sentit als quatre nivells de treball: l’obrador que apunta a "vendre més pa" pren decisions diferents de l’obrador que apunta a "que la comarca sàpiga fer bon pa i que els seus camps siguin sans perquè hi hagi bon gra durant generacions". Un pla diu què es farà; la direcció diu per què, i aguanta quan el pla canvia.
En la pràctica Escriu en una frase el nord del teu projecte, i torna-hi a cada decisió important.
Les quatre premisses són els quatre punts del tètrad del desenvolupament regeneratiu (Regenesis; Mang & Reed): ground, goal, instrument i direction. La traducció dels noms és una lectura pròpia.
"El desenvolupament regeneratiu proporciona un context i una guia per entendre la multiplicitat d’enfocaments de la sostenibilitat com un fenomen coherent, genuïnament capaç d’estar a l’altura de la complexitat dels reptes globals actuals."
Pamela Mang i Ben Haggard, Regenesis — Regenerative Development and Design (Wiley, 2016) · traducció pròpia
Hi tens cabuda
Cooperativa, empresa, comunitat o administració: si vols regenerar el teu lloc, aquest ecosistema és el teu.
kosmos.coop és la infraestructura digital que ho fa operatiu: connecta organitzacions, iniciatives i necessitats perquè la intercooperació regenerativa esdevingui pràctica de cada dia.
Forma part de l’ecosistema