Economia regenerativa

Més enllà de sostenir.
Regenerar.

Regenerar vol dir revitalitzar. En l’economia regenerativa, cada activitat aporta als sistemes vius que l’acullen —terra, persones, comunitat— més vitalitat, més continuïtat i més capacitat d’evolucionar.

El punt de partida

Recuperar l’ofici

Economia, en origen (del grec oikonomia), vol dir tenir cura de la casa.

L’economia convencional sovint ha tractat la casa com una mina: n’ha extret més valor del que ha retornat als sistemes vius que la sostenen.

La resposta de les últimes dècades ha estat aprendre a reduir el dany, aprendre a sostenir. Avui, l’economia regenerativa fa un pas més enllà i recupera l’ofici sencer: tenir cura de la casa i crear les condicions perquè guanyi vitalitat, amb comunitats més vives i capaces, economies locals més robustes, ecosistemes més sans.

Un paraigua ampli. Hi té cabuda qualsevol entitat (professionals, empreses, comunitats o institucions) compromesa a generar un impacte positiu en el territori, les persones i els ecosistemes amb qui es relaciona.

D’una mà que arrenca una planta amb les arrels a una mà que rega una planta arrelada
De l’existència al potencial

Quatre nivells de treball, una direcció

Tota organització fa feina de quatre nivells. Els dos primers (operar i mantenir) sostenen allò que ja existeix; els dos següents (millorar i regenerar) despleguen allò que pot arribar a ser. El quart, regenerar, dona direcció als altres tres.

Un mateix obrador de pa il·lustra els quatre nivells:

Existència — sostenir allò que ja hi ha

01

Operar

Fer bé la feina de cada dia: eficiència, menys consums, menys costos.

L’obrador ajusta el forn i estalvia energia.
02

Mantenir

Sostenir allò que funciona enmig dels sotracs: resiliència i continuïtat.

Assegura el relleu i aguanta un any difícil.

Potencial — desplegar el que pot ser

03

Millorar

Fer créixer la capacitat de crear valor de les persones i els sistemes.

Forma l’equip i millora el pa.
04

Regenerar

Activar el potencial del conjunt: organització i territori evolucionen junts.

Compra gra de la comarca, recupera varietats locals i torna vida al carrer.

Totes les organitzacions treballen als quatre nivells alhora; la qüestió és quin d’ells dona sentit i direcció als altres.

Font: marc dels nivells de treball de Charles Krone · fig. B.2 de Regenerative Development and Design (Mang i Haggard, Regenesis, Wiley 2016).

Projecte, lloc i conjunt

Tres cercles que s’alimenten

Tot projecte viu dins d’un lloc: el sistema viu amb què es relaciona cada dia (un barri o una comarca, però també una comunitat professional o un àmbit de coneixement) que forma part, al seu torn, d’un conjunt més ampli. Un projecte desplega el seu potencial quan ajuda el lloc que l’acull a fer la contribució que només aquell lloc pot fer al conjunt més ampli; i el lloc, en créixer, retorna vitalitat al projecte.

Per exemple, l’obrador de pa que compra el gra de la comarca ajuda la comarca a ser forta en allò que fa bé; i com més forta és, millor li va a l’obrador. O una cooperativa que fa programari lliure per a tot el món: el seu lloc és la comunitat que el fa servir i el millora, i com més capaç és aquesta comunitat, més lluny arriba el programari.

3 2 1
1
Projectela teva organització o iniciativa
2
Llocun barri, una comarca, una comunitat professional: el sistema viu amb què et relaciones cada dia
3
Conjunt amplila regió, el sector, el camp d’activitat on el teu lloc aporta valor

La relació flueix en tots dos sentits: la salut de cada nivell alimenta la dels altres.

La pràctica

Les quatre premisses per treballar de manera regenerativa

El desenvolupament regeneratiu, la pràctica formulada per l’Institut Regenesis i estesa arreu del món els darrers trenta anys, ordena la feina amb aquestes quatre premisses.

El context De què partim?

Tot projecte parteix del potencial que guarda el lloc que l’acull. Un projecte hereta la història, la gent i les dinàmiques del lloc on està immers: és el que fa que dos projectes comparables donin resultats diferents segons on arrelin, i que un mateix lloc obri camins diferents segons la singularitat que hi aporta cada iniciativa. Per això la primera feina, sempre, és entendre a fons el lloc on treballarem i llegir-hi què hi vol néixer.

En la pràctica Abans de dissenyar res, escolta el teu entorn: què hi ha, què hi falta, què pot donar. I canvia la pregunta de partida: "què podríem arribar a ser?" obre més camins que "què falla?".

L’objectiu Cap a què treballem?

L’objectiu d’un projecte regeneratiu és crear capacitat regenerativa i deixar-la arrelada al territori: persones, vincles i sabers que segueixin fent la seva feina quan el projecte s’acaba. I la capacitat més valuosa és la que fa créixer allò que cada organització i cada territori poden aportar com ningú: la seva contribució única al conjunt.

En la pràctica Fes la llista d’allò que la teva organització fa com ningú, posa-la al servei del territori, i mesura l’èxit també així: quan el projecte acabi, quantes coses noves sabrà fer la gent que hi ha participat i quins vincles hi quedaran?

L’instrument Com hi avancem?

Es regenera passant de constructor a jardiner: acompanyant processos vius més que dirigint-los, dins d’un espai on la gent se sent part d’allò que es fa, hi crea i se’n fa responsable. La regeneració avança amb mutualisme: aliances entre parts diverses (qui proveeix i qui compra, el veïnat, les institucions) que s’enforteixen mútuament al voltant d’un propòsit compartit i que uneixen projecte, comunitat i lloc com a cocreadors: és la intercooperació, portada a l’escala del territori. Dins d’aquest espai de cura, la diversitat i el desacord esdevenen actius.

En la pràctica Pregunta’t qui més hauria de seure a la taula; i en cada acord, mira que totes les parts hi guanyin —també el lloc.

La direcció Què ens orienta?

Tot sistema viu porta a dins la possibilitat de passar a nivells nous d’ordre i complexitat: aquesta és la direcció, l’estrella que diu on vas i per què, i el punt de referència on tornes quan les coses es torcen. Cada lloc demana una contribució pròpia, la seva vocació, i apuntar-hi és el que dona sentit als quatre nivells de treball: l’obrador que apunta a "vendre més pa" pren decisions diferents de l’obrador que apunta a "que la comarca sàpiga fer bon pa i que els seus camps siguin sans perquè hi hagi bon gra durant generacions". Un pla diu què es farà; la direcció diu per què, i aguanta quan el pla canvia.

En la pràctica Escriu en una frase el nord del teu projecte, i torna-hi a cada decisió important.

Les quatre premisses són els quatre punts del tètrad del desenvolupament regeneratiu (Regenesis; Mang & Reed): ground, goal, instrument i direction. La traducció dels noms és una lectura pròpia.

Una direcció compartida

Més que un corrent nou, l’economia regenerativa és una direcció compartida: la que qualsevol economia pot prendre quan a la seva feina s’hi suma la pregunta del lloc.

Molta gent ja hi empeny des de tradicions diverses: l’economia circular i la blava, la bioeconomia, l’economia col·laborativa, l’economia social i solidària, la del bé comú, el cooperativisme, l’economia feminista i de les cures, les finances ètiques, el procomú i la sobirania tecnològica, l’economia dònut, l’agricultura regenerativa, la permacultura, l’economia local i la d’impacte... Cadascuna afina una part del camí, i totes hi són benvingudes. Tota activitat (una cooperativa, una empresa, una comunitat o una administració) es pot dissenyar perquè generi un impacte netament positiu allà on actua.

"El desenvolupament regeneratiu proporciona un context i una guia per entendre la multiplicitat d’enfocaments de la sostenibilitat com un fenomen coherent, genuïnament capaç d’estar a l’altura de la complexitat dels reptes globals actuals."

Pamela Mang i Ben Haggard, Regenesis — Regenerative Development and Design (Wiley, 2016) · traducció pròpia
FontsLes quatre premisses provenen del desenvolupament regeneratiu de l’Institut Regenesis (Pamela Mang i Bill Reed, Regenerative Development and Design, Encyclopedia of Sustainability Science and Technology); l’escala de nivells de treball és de Charles Krone, recollida a Regenerative Development and Design (Mang i Haggard, Wiley 2016), d’on prové també la cita.

Hi tens cabuda

Cooperativa, empresa, comunitat o administració: si vols regenerar el teu lloc, aquest ecosistema és el teu.

kosmos.coop és la infraestructura digital que ho fa operatiu: connecta organitzacions, iniciatives i necessitats perquè la intercooperació regenerativa esdevingui pràctica de cada dia.

Forma part de l’ecosistema